Patricia Jacas
Actriu
A Patricia Jacas no se li posa res per davant. Per això en un moment de la seva vida, va decidir, que a més del seu treball com a bibliotecària a l’Arxiu Històric de Barcelona, es convertiria en actriu. Ja de petita va voler ser-ho i va actuà, però després la vida el va dur per altres camins. Però en el 2015 els camins havien canviat així que va buscar un monòleg per reptar-se i provar-se. Va triar un monòleg. Darío Fo i Franca Rame havien escrit La dona sola en els anys 70. Li va agradar per aquesta barreja d’humor i realitat descarnada. Es va posar en marxa i el va estrenar. Li ha donat moltes alegries. Gràcies a ell ha girat pels pobles de la comarca d’Olmedo a la manera dels còmics de la llegua; i també ho ha representat en els nou centres penitenciaris de Catalunya. Tots dos emmarcats en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere. En cap de les dues gires s’enfrontava a un públic fàcil.
Amb el seu segon monòleg va donar un pas més enllà a carrera com a actriu. Va treballar molt i es va assessorar per aconseguir un perfecte, i quan dic perfecte és la paraula idònia, accent rus. El necessitava per interpretar a Alisa, la protagonista d’Una solitud molt semblant a la felicitat, inclòs en La fi de l’homo sovieticus, de la premi nobel, Stvelana Aleksiévich. A través d’una hora aquesta dona de tornada de gairebé tot comptava la fi de la Unió Soviètica i l’arribada del capitalisme salvatge a Moscou. Va ser i és un èxit que ha interpretat en més de 60 funcions, a més de a la FCM, per on ha passat gran part de Barcelona, va viatjar a centre Pompidou de Màlaga i tenia previst la seva estrena a Madrid, però La covid 19 no ho va permetre. Aviat ho farà.