Lorenzo Silva

Lorenzo Manuel Silva Amador va néixer el 7 de juny de 1966 en la maternitat de l’antic hospital militar Gómez Ulla, situat en el límit entre els districtes de Llatina i Carabanchel de Madrid.

Ha viscut un bon tros de la seva vida (entre 1971 i 1985) no massa lluny d’allí, en Quatre Vents (districte de Llatina). Entre 1993 i 1994 va ser veí de la Ciutat dels Àngels, també a Madrid (districte de Villaverde).

Durant la resta de la seva existència ha tingut el seu domicili a Getafe, en tres etapes: 1966-1971, 1985-1993 i des de fins de 1994 fins a la data, encara que entre 2008 i 2015 va mantenir alhora casa i cor a Viladecans, al Baix Llobregat barceloní, que també va passar a formar part de la seva geografia personal. Haver tornat diverses vegades a Getafe li suggereix que aquest pugui ser el seu lloc en el món, encara que d’altra banda necessita la proximitat de la seva Madrid natal i per això la seva casa *getafense dista uns deu quilòmetres del parc del Retir.

Des de l’estiu de 2015, no obstant l’anterior, ha trobat un altre espai vital en Illescas, en la ratlla de Toledo amb Madrid. Així s’ha fet definitivament manxec, o cosa que és el mateix, de qualsevol part i de cap. Res millor que ser i sentir-se una mica estranger allà on un va.

Com a vegades la vida no ofereix excessives facilitats perquè un faci el que desitja, va estudiar Dret en la Universitat Complutense i va estar treballant com a advocat d’una gran empresa del sector energètic des de 1992 fins a 2002, després de passar un any com a auditor de comptes i altres dos com a assessor fiscal en una signatura multinacional.

No obstant això, el seu camí sempre va ser un altre. Des que iniciés la seva dedicació a la literatura, allà per 1980, ha escrit uns quants centenars de relats i articles, un grapat d’assajos literaris i històrics, diversos llibres de poesia (diguem-ho així), una obra dramàtica (de molt ingènua factura), un parell de llibres de viatges i una trentena llarga de novel·les.

De tot això, després de la seva decisió d’abandonar en plena adolescència la poesia i el gènere dramàtic, per als quals no va sentir que estigués especialment dotat, ha publicat fins a la data un bon nombre de relats i articles (dispersos en revistes i periòdics diversos) i vuitanta-quatre llibres.

La seva obra ha estat traduïda al rus, francès, alemany, italià, català, portuguès, danès, txec, àrab, anglès, grec, búlgar, romanès i xinès.