Cesc Gelabert

Coreògraf i ballarí

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969.

L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert.

Entre 1978 i 1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova York i presenta peces a La Mama, The Kitchen i altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, inicia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de cinquanta produccions.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003, fins l’any 2012.

Des de l’inici dels anys vuitanta fins el 2003, Gelabert Azzopardi ha estat companyia coresident del Hebbel Theater de Berlín.

Ha reconstruït tres solos del coreògraf alemany Gerhard Bohner: Im (Goldenen) Schnitt I/II en 1996 i 1999, respectivament, i Schwarz Weiss Zeigen en 2010 i ha creat obres per a Mikhail Baryshnikov, David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbenkian, Larumbe Danza, Kukai i Hermès.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, José Maria Sánchez-Verdú, Kanjuro VII, Lorenzo Mariani, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award, DAAD Berlín, Premi Butaca i Aisge Actúa, entre altres.

Les seves últimes creacions són:

Framing Time 2018 un projecte de Baryshnikov Productions, presentat per Baryshnikov Arts Center i el Lincoln Center’s White Light Festival. La reconstrucció i execució de les Bauhäustänz Stäbe, Reifen d’Oskar Schlemmer, Gerhard Bohner, per a les Celebracions del centenari de la Bauhäus Berlin 2019. NOM una coproducció entre Gelabert Azzopardi i el Teatre Nacional de Catalunya.