Carles Belda

Va començar a estudiar música clàssica i piano amb Josep Maria Pladevall i Isabel Izard i s’examinava al Conservatori de Sabadell. Quan tenia uns 20 anys casualment va comprar un acordió diatònic als encants de diumenge del Mercat Central de Sabadell per 12.000 pessetes. Va estudiar acordió de forma autodidacta, seguint els coneixements del mestre Francesc Marimon i els consells de Pere Pau i Jordi Roura. La música que va començar a tocar era del cançoner del grup d’esplai La Roda, de Sabadell, música que provenia del folk i els espirituals versionats per Xesco Boix o el cançoner de Jaume Arnella.
Toca l’acordió diatònic i la trikitixa (variant del mateix instrument emprada al País Basc) en formacions musicals de caràcter tradicional, encara que un dels estils musicals que més li agrada és la rumba, estil que ha adaptat per a ésser tocat amb l’acordió diatònic, en treballs com els del grup Pomada. En els concerts de Carles Belda molt sovint es practiquen garrotins i altres formes de cant improvisat. Va engruixint una col·lecció de discos de música dels anys seixanta i setanta del segle xx -sobretot música catalana-, els quals ha punxat en públic en diferents ocasions.