Història de la Fundació Romea
La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada el 14 de maig de 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin, principalment, el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral, el suport a la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.
Aquesta entitat, amb seu al Teatre Romea, va ser impulsada en els seus inicis per l’empresa Focus, productora de teatre i d’espectacles. Altres empreses es van sumar a aquesta iniciativa: Caixa de Catalunya, El Periódico de Catalunya, Romea S.A. (propietaris de l’edifici del teatre) i d’ altres empreses privades.
Totes juntes han format un col·lectiu representatiu de la societat civil catalana que ha demostrat la seva vocació de servei a la cultura des del món de l’empresa, i ara també des d’una plataforma associativa amb voluntat de servei públic.
Filosofia de la Fundació Romea
La societat catalana possiblement ha estat sempre una de les més actives del nostre context cultural. Ha sabut dotar-se de mecanismes d’intervenció des del teixit social, articulant projectes que han vertebrat històricament diferents camps de la nostra activitat, en particular l’econòmic i el cultural.
Atès que històricament, excepte en determinats moments, els poders públics no han dut a terme les intervencions necessàries en el camp cultural, han estat els moviments sorgits de la mateixa societat civil els que han fet realitat iniciatives com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, el Teatre Romea, els ateneus obrers, els orfeons i les societats corals, entre d’altres.
Des de la Fundació Romea considerem que cal reprendre l’impuls per donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil. El sector privat ha de destinar una part dels seus beneficis a fer aportacions a l’entramat social i cultural del territori al qual opera; unes aportacions que creiem que han de ser gestionades per entitats sorgides de la mateixa societat, en forma d’associacions no lucratives o fundacions, sense perjudici d’establir els vincles necessaris de cooperació amb l’administració pública. Per tant, la Fundació creu en una línia de rigor i austeritat en la gestió teatral que aconsegueixi un millor aprofitament dels recursos alhora que respecti la qualitat, la llibertat conceptual i els criteris del creador i l’espectador.
