Valerio Rocco Lozano (Roma, 12 de juny de 1984) és professor d’Història de la Filosofia Moderna en el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid. Llicenciat i Doctor en Filosofia per la UAM, va obtenir el Primer Premi Nacional de Fi de Carrera i el Premi Extraordinari de Doctorat amb una tesi titulada Funció i estructura del món romà en la filosofia hegeliana, dirigida per Félix Duque.

L’any 2019 va ser nomenat director del Cercle de Belles Arts i sota la seva gestió s’han dut a terme projectes com els Fòrums R+D+C que potencien la innovació en el camp humanístic i artístic. Les propostes més recurrents en la programació de l’entitat són aquelles que relacionen i acosten la cultura i la universitat. ​Entre les línies de renovació del seu programa es trobava el rejoveniment del públic i la programació, la internacionalització i una comprensió no exclusivament digital de la innovació. Sota aquest context s’han presentat en la institució exposicions dedicades a Hergé o a Stanley Kubrick.

Ha publicat una monografia titulada La vella Roma en el jove Hegel (2011), així com l’edició crítica de l’obra pòstuma de Franco Volpi, Martin Heidegger. Aportacions a la filosofia (2011).