Esbós de l’escena: dos pianistes es troben en l’escenari del Romea afinant el seu piano. El so de les tecles afavoreix la representació de la solitud. El pianista i la pianista van vestits de negre com el piano, i igual que el fons de l’escenari del teatre Romea. A l’escenari, l’espectador observarà un operador de càmera que està parat al costat d’una cadira i, al fons, en un lateral, el pianista i la pianista. Després d’uns minuts escoltant i veient els pianistes afinant els seus pianos, veiem sortir Pere Arquillué que, en silenci, s’asseu a la cadira. L’operador de càmera comença a gravar la cara d’Arquillué, només la cara, i les imatges es poden veure en dos grans monitors col·locats als laterals de l’escenari. Pere Arquillué comença a afinar el rostre, a mostrar els rostres. Minuts després, el pianista comença a interpretar una sèrie de peces de Romeo i Julieta de Sergei Prokofiev i Pere Arquillué, a través de la cara i en silenci, ens transmet la història de la peça interpretada. El rostre es reflecteixen les notes musicals, amb els moviments de la boca, el somriure, l’expressió dels ulls, la mà que s’acarona els llavis. El camp d’acció són les emocions capturades en la cara de Pere Arquillué i la música és el detonant perquè la cara actuï. El rostre, entès com un fabulador d’històries, com a narrador, però també com a espai lliure per donar curs a les emocions.

Fotografia del cartell: David Ruano