RESPIRAR

En els pròxims anys veurem fer eclosió en les societats modernes nous/vells debats per a guanyar nous drets socials. Els primers passos per avançar cap a una proposta política centrada en el dret a respirar està promoguda pel món del pensament; no ho fa de forma directa, però si des del punt de vista metafòric, com ho ha anat expressant el filòsof italià Franco Berardi (Bifo), autor de Respirant: Caos i poesia, que en una entrevista explica com l’estrangulació d’Eric Garner  per un policia de Nova York pel simple fet de vendre cigarrets solts, el porta a reviure: “participar en manifestacions que cridaven ‘no puc respirar, no puc respirar’ vol dir alguna cosa especial perquè, de tant en tant, pateixo crisis respiratòries. Però al mateix temps un dia en sortir de casa meva vaig sentir uns crits. Era una manifestació de gent molt jove. La croada dels nens, com en molts llocs del món. La gent es manifesta contra l’asfíxia de la humanitat”.

Els filòsofs Ana Pagès i Arash Arjomandi, Juanjo Garbizu alpinista i escriptor, el músic Mauricio Villavecchia i el periodista i escriptor Lluís Amiguet ens endinsarem en el dret a respirar com a metàfora del nostre temps.