Jordi Coca

Jordi Coca i Villalonga (Barcelona, 1947) és un escriptor doctorat en Arts escèniques. Té el DEA (Diploma de Estudios Avanzados) en filologia catalana, titulat en Art Dramàtic i s’ha format durant dos anys en gestió cultural a ESADE.

Durant anys ha estat treballant l’Institut del Teatre com a tècnic superior d’ensenyament, impartint de professor, de responsable d’activitats culturals, de cap del Centre d’Investigació i Documentació, i del 1988 al 1992 en va ser el director

L’any 1993 se’l va nomenar director d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1996.

La seva carrera literària es va iniciar amb la novel·la Un d’aquells estius, des d’aquell moment ha estat editant narrativa, traduccions i assaigs.

Més d’una trentena d’obres s’han traduït al castellà, a l’anglès, al francès i l’italià. També ha col·laborat amb la premsa i la televisió.

La seva producció narrativa rebutja de manera conscient les estructures argumentals convencionals i es poden veure influències clares del teatre del Murice Maeterlinck, d’Albert Camus, de Samuel Becket, de Max Frisch, entre d’altres.

Ha rebut diferents premis: Premi Documenta amb Mal de lluna (1988), el Premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el Premi a la crítica de narrativa catalana amb Louise (un conte sobre la felicitat) (1993), el Premi Ciutat de Palma amb Dies meravellosos (1996), el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grecs (1997) i el Premi Sant Jordi de novel·la amb Sota la pols (2000). El Premi Joanot Martorell de narrativa l’any 2004 amb Cara d’àngel. El 2007 va publicar La noia del ball i el 2009 va rebre el Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell per La nit de les papallones. Va guanyar el Premi de la Crítica Catalana de narrativa l’any 2013 per l’obra En caure la tarda. El 2014 va publicar una obra existencialista El diable i l’home just que va ser guardonada amb el Premi de la Crítica Serra d’or de novel·la.

En Jordi Coca també ha dirigit algunes obres d’Handke, de Joan Brossa, de Samuel Beckett, de Josep Palau, d’Antonin Artaud, entre moltes altres. A més, també ha dirigit obres pròpies com Tempesta a les mans.

Actualment, és professor de literatura i teoria dramàtica a ESART, el centre superior de Barcelona vinculat a la University of Bath.