Vídeos
Galeria
Descripció
PLORA TOTHOM
No és un espectacle, tampoc un recital poètic. És el dol que un nen comparteix amb la seva mare. I és una mare que hi és, encara que no es vegi, perquè queda el que no es va emportar en anar-se, que és la veu. Que són uns versos.
Un home és un nen és un home. I tot això -mare, mort, nen, home, veu, la suma de tot el que hem estat, totes les renúncies, totes les decisions, és això, aquest dol, aquest diàleg a una veu: l’espera que les mares teixeixen en les voreres del nostre cos perquè la vida s’allargui i no ens arribi l’orfandat.
No és un espectacle, és la vida que neix sobre un escenari quan les mares falten i el que ens encapsula és un úter gegant ferit d’estrelles, i sona l’única música que tots/as entenem: la d’aquests versos únics que es repeteixen des de la primera llum de l’univers i que diuen així:
Un home és fill o orfe és.
Mai mare.
Mare no és.
- Aquest acte serà en castellà