fotografia inicial
2008 | 2007 | 2006 
Suport de les institucions
Ricardo Szwarcer - A pocs dies de començar el primer Grec que vostè dirigeix, ens agradaria saber:
Dimarts, 4 de Juny de 2007
Quin criteris artístics ha fet servir per dotar d’un perfil definit al Grec del 2007?
Este año, los criterios artísticos y de programación que me han guiado son aquellos que contribuyen a darle visibilidad a algunas líneas de programación –como un pequeño ciclo en la Biblioteca de Catalunya o el dedicado al público familiar en las diferentes salas de Montjuïc, por ejemplo- como una manera de darle más organicidad al programa. Y también la búsqueda de nuevos públicos.

A fin de estimular el interés por nuestra propuesta, he invitado a compañías de Teatro y Danza que hacen su primera presentación en España –como la Joven Compañía de Teatro de Riga, y la Cloud Gate Dance Theatre de Taiwan-, pero también he querido darles un lugar a coreógrafos y artistas emergentes, y a los espacios de creación de la ciudad.

Hemos buscado una cierta descentralización de los espectáculos en la ciudad, y también abrimos el Teatre Grec a nuevas propuestas, como es el caso del Circo y del Hip Hop.

Gaudirem de nous espais?
Los espacios que se incluyen por primera vez en el Grec son la Nau Ivanow, el SAT! (Sant Andreu Teatre) y La Caldera.

Fins ara, tots els directors del Grec han estat catalans. Quin segell personal creu que pot aportar vostè, que ha nascut a l’Argentina, al funcionament del Festival?
La contribución que pueda hacer al Grec en mi trabajo no creo que se relacione sólo con mi país de origen, sino mas bien con el tipo de experiencia profesional que he podido llevar a cabo. En mi carrera, he tenido la oportunidad de trabajar en relación con distintas disciplinas artísticas, desde la música clásica a la popular; la ópera y el teatro; el ballet y la danza contemporánea. Y también en distintos países, principalmente Francia, Italia e Inglaterra.

Hi ha punts en comú entre la programació d’un equipament cultural a França, com pot ser l’Òpera de Lille, o a l’Argentina, com per exemple el Teatro Colón, i d’un festival de teatre i dansa a Catalunya?
Fuera del común denominador que es la producción de un hecho artístico, no creo que haya muchas similitudes en la tarea de programación: en la ópera hay otro tipo de premisas o parámetros; la escala presupuestaria es diferente, sin mencionar ya los temas gremiales o de personal... El Festival es único por la cantidad de disciplinas, estilos, tendencias y lenguajes que presenta en su programa, y lo hace de modo concentrado en el tiempo, buscando tener el impacto de un “hecho singular? y al mismo tiempo la coherencia de una “propuesta?.

Ha pensat en establir col•laboracions amb altres festivals d’estiu com el d’Avignon, d’Edimburg o el de Mérida, a l’hora de programar?
Las colaboraciones con festivales que tienen un perfil similar de programación son indispensables para poder compartir proyectos de creación. Cuento, entre ellos, el Festival de Otoño de París, el Holland Festival, el Festival de las Artes de Bruselas, los de Edimburgo y Avignon, entre otros. Y también aquellos que tienen ámbitos específicos similares - anfiteatros o espacios abiertos- como el Festival Nuits de Fourvière de Lyon, el de Atenas, el de Mérida o el Roundhouse Theatre de Londres.

Josep Maria Pou - Nou director del Teatre Goya
Dimarts, 5 de Març de 2007

Des que el van presentar com a nou director artístic del Teatre Goya ja han passat uns mesos. Té definida les línies d’actuació o deixarà una part a la improvisació? Perquè com diu Bob Wilson: ???Al teatre, al cap i a la fi, tot és improvisació???.

Les línies d’actuació es van començar a dibuixar des del mateix moment que vaig acceptar l’encàrrec. I no tenen cap misteri: al Goya hi farem teatre, en el més ampli sentit de la paraula. I a partir d’aquí els adjectius que es vulgui: teatre gran, teatre nou, teatre de sempre, teatre de públic, teatre d’autor, d’actor, de director, teatre de les emocions, teatre per a la reflexió, teatre compromès, teatre lliure, teatre per plorar i per riure, teatre per viure… L’únic que no farem és teatre dolent. O almenys ho intentarem. I estic d’acord amb Wilson. Per això ja fa mesos que estic improvisant; perquè quan arribi el moment d’improvisar m’agafi ben entrenat.

Josep Beuys, artista plàstic, diu que part del públic té consciència... però del que es tracta és de despertar-la en aquells que no la tenen; aleshores, vostè veu el teatre com una acció social o com un espectacle?

No crec que el teatre hagi de salvar el món. Ni jo tinc vocació messiànica. Però sí que crec que el teatre pot ajudar a obrir els ulls cada matí. I crec sobretot en l’efecte mirall: quan et veus et reconeixes. I et coneixes. I això és el que hi ha d’haver: coneixement. Tant per part dels que el fem com dels que el reben: coneixement.

Considerant l’entorn immediat al Teatre Goya, com pensa que pot influir aquest entorn en la gestió d’aquest teatre?

De la mateixa manera que l’entorn influeix en la gestió del Romea, o del Villarroel, o del Condal, o de qualsevol altre local.

En quants idiomes sentirem parlar al Teatre Goya?

Català i castellà, de segur. Anglès, francès i alemany amb més probabilitat que d’altres, encara que només sigui per qüestió de proximitat i estadística. Tots els altres que existeixen hi tenen cabuda. La qüestió no és l’idioma, sinó el talent creatiu. I l’encert.

Quan el veurem a sobre de l’escenari del Goya com a actor, com a director, o fent ambdues coses?

És segur que hi seré com a director en la primera estrena. Ho considero quasi una obligació. La meva participació com a actor la decidiré amb els mateixos ulls que fins ara: que m’interessi el projecte, la història i el personatge. Tinc molt clar, però, que en cada obra que es representi al Goya hi ha d’haver un compromís meu molt especial amb el públic i amb els companys d’ofici. Sí, compromís és la paraula. I coherència.